Fa
22 anys que vares arribar a les nostres vides,
guanyant-te un tros dels nostres cors cada dia…
Ets
especial, ets una persona que et fas estimar molt, dins de les teves limitacions,
et fas entendre a la perfecció, humil, presumida, amb els teus collarets que
formen part de tu…
No és
un adéu, és un fins aviat, ja que ha arribat el dia en que has de marxar a un
altre lloc on segur estaràs com aquí, molt ben cuidada i estimada per la gent
que t’envoltarà....
No desapareixerem
de la teva vida, ni tu de les nostres, ja que sempre et tindrem present en el
nostre pensament. Han estat moltes coses viscudes, diferents amb cadascú de
nosaltres, records que et fan dibuixar un somriure als llavis, que il·luminen
la cara, moments de felicitat, ....
Nosaltres
et seguirem cantant “amapola ♪”
Tot seguit us deixem amb un poema
dedicat a la Lola
És curiós tot quan pensem
sens saber res de la Lola
Quins oceans deu-hi haver
dintre el seu món de persona?
Quines muntanyes, quin prat
Quins dilluns de lluna plena?
Sap tal vegada qui som
nosaltres en el seu món?
Pensarà de mi que essent poeta
potser estic girat i boig?
És per això que s’esvera,
o és per mor del fred que fot?
Milers i cents de preguntes,
de qüestions sense raó
Un univers fet d’enigmes
i de misteris al forn
Si pogués de nit voldria
fer un llarg passeig pel seu son
Així veuria els seus somnis
si en blanc i negre o en color
Sabria amb quins personatges
comparteix la percepció.
Què és el que més anhela
i perquè mai no parla amb els mots.
De tota cosa en la vida
que es pugui veure o no
si pogués visitaria
els recons on puguin jeure
les mil històries passades
dintre el cap de la més gran
i cridanera guapetona
habitant de l’Olivera.
Joan Adrover
