05 de novembre 2013

FESTA FAMILIA DE L'ARCA


Avui l'equip del bloc us volem explicar la celebració de la festa de la familia de l'Arca, us ho narraran els nostres enviats especials, Jordi G., Jesús, Jordi P., Maria, Tere i Rosa.

JORDI G.: Vam anar a Blanes amb les furgonetes i dos cotxes, ... desprès d'una hora i mitja vam arribar a Blanes. Vam arribar tard ...

JESÚS: El autocar tardaba mucho!!! Así que decidimos ir con nuestras furgonetas y coches.

ROSA: Tenim que dir la veritat, el conductor no es va presentar i desprès ens vam perdre!!!  Però al final vam arribar, vam saludar a tothom "Hola que tal!!" perquè vam trobar a la  Lluïsa, el Jordi Carbonell i tots els de Tordera!!! Quan vam arribar, els Gegants ja acabaven i  ja  vam anar tots a missa.
         
JESÚS: Había mucha gente en Blanes!


 ROSA: El Mossèn Peric va fer la celebració i al seu costat  com a escolanets estaven el Xavi i el Jordi Gual  de Tordera.







TERE: Del sostre penjaven uns vaixells!! N’hi havia més d'un!!!!



ROSA: També hi havia un ratpenat!!! Però de debò!!!

 MARIA: Habían guitarras, la Roser, Salvador,  Carles, Josep María  y Noemí.  Nuria de Tordera   y Lluïsa cantaban.














 ROSA: Feia un temps tot rarot, el sol es tapava, venien boires, el vent se les enduia, tornava a treure  el   nas el sol, semblava que jugaven al "cuit i amagat".

 MARIA: Y ya nos fuimos todos a comer. Había paella¡¡¡pica pica, de beber agua, Coca-Cola    y Fanta. De postre mandarinas,.... pero también habían cocas y pasteles caseros hechos   por  nuestros amigos de Tordera.
















 ROSA: Ei!!! que les taules estaven decorades amb papallones que havia fet la Tere.
A la Tere li van fer un aplaudiment!!!!










JESÚS: Durante la comida vendían números para el sorteo de una panera de productos hechos por los  talleres de Moià y Tordera


 ROSA: Hi havien moltes coses: Cava, vi i conyac, olives, no me’n recordo de res mes.

RAMON: Productes de comerços de Tordera, i dels tallers del Rusc i d'Els Avets.

 JESÚS: Un jamón que le tocó a Jorge.

I tot menjant i tot ballant va arribar l'hora de marxar cadascú cap a seva casa, a nosaltres encara ens quedava un llarg camí!






Moltes gràcies per seguir el nostre bloc, esperem que us hagi agradat!

Rosa Villalba

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada