ANEM A FRANÇA!

El 21 de desembre, la Montse, en Jesús, en Jordi, l’Agustí juntament amb la Marina i la seva família van acompanyar a la Mònica a casa el Ferren i la seva família. Així que gràcies a ella i a aquest fet, la resta van poder aprofitar l’avinentesa i van poder organitzar aquest viatge tot plegats.

A les vuit del matí van sortir de Moià direcció França, aproximadament van estar unes 10 hores a la carretera!

Jardí i porta d'entrada de la llar Le Cep

 Quan van arribar a Barbezieux, la Mónica es va quedar amb el Ferran i la Aude, la resta van marxar cap a la comunitat de Les Sapins, a la llar de Le Cep (La Vinya), on l’Aude es la responsable.

Van conèixer a les persones acollides, no van parlar gaire, ja que no sabíem gaire francès, però el Jesús es va deixar anar amb el seu francès: repetia les paraules que els altres deien o bé els parlava amb castellà i es comunicaven la mar de bé, amb molts somriures.

Quan van arribar a la llar, van trobar un cartell de benvinguda, la Montse ens explica que a la seva habitació va trobar una nota d’acolliment i de desig de bona estada de la persona que fa ús d’aquella habitació, la Noémi, una de les quatre assistents que viuen a Le Cep. En Franck els hi va fer l’honor de rebuda i els hi va ensenyar tots els racons de la casa, que era molt gran!, així com tota mena de detalls; ens explica la Marina.

A l’endemà, els van convidar a dinar a una altre llar, -no recorden el nom- de la mateixa comunitat. Eren uns vint-i-cinc i, abans de l’àpat, els van oferir un aperitiu on cadascú es va presentar tot dient el seu nom, l’edat, on vivien, que feien,... La Montse també es va presentar sense deixar el seu català.

Van menjar amanida i un plat de patata i cansalada. En Michael, una de les persones que viu en aquesta llar, es va llevar a les sis del matí per pelar aquell munt de patates. Van ser tots molt agradables i acollidors.

Al dia següent, van fer una excursió per visitar un poble anomenat Angoulême, és una ciutat mitjana molt bonica amb un ajuntament, moltes botigues,... Van passar tot el dia caminant i fent turisme! Aquesta ciutat dedica molta activitat a la promoció i difusió del còmic i té molts edificis amb dibuixos de còmics molt bonics i una escultura del cap del dibuixant Hergè (el creador de Tintín).  Aquest dia van menjar un kebab per dinar, ens va agradar molt!

També van visitar la catedral de Sapins, és molt gran i bonica, també van veure unes quadres de cavalls, el Jordi comenta que ell li agrada veure’ls, però no muntar-hi, tot fent un passeig pel voltant de la casa de Le Cep. 

Hi havia espais de taller, camps, vinyes, hivernacles per a plantes (ells es dediquen en bona part a aquestes dues activitats)... i també tenen una petita capella o espai de pregària que van poder veure des de fora, ja que tothom estava de vacances i els espais estaven tancats. Per sort, van poder visitar l’interior de l’espai que dediquen a la jardineria, ja que hi havia un dels responsables fent manteniment. Allà els van regalar una nadala i nosaltres vam comprar ciclàmens per a les nostres llars.

Dilluns a la nit, van sopar a casa del Ferran, juntament amb la germana de l’Aude i la seva família, i en Franck, un amic que viu a la llar de Le Cep i que va deixar la seva habitació al Jordi. Els nens ens van fer un concert, vam petar la xerrada i van passar una bona estona.

A l’endemà, dimarts, van recollir la casa, van carregar la furgoneta amb les seves maletes, les plantes, .... Van iniciar el viatge de tornada acomiadant-se de la família Quirós Masingue i de la Mònica. La tornada es va fer més feixuga que l’anada, però tothom va tenir molta paciència i bon humor. Quan van arribar a Moià, van anar cap a La Olivera, tothom ja estava sopant!!!!!!!

La Mònica ens explica que els 9 dies que va estar amb la família del Ferran, van visitar les altres llars, acompanyava al seu amic Ferran a passejar el gos, el “FAPOM”. Estava molt contenta! Ens explica també que va rebre un regal del Pare Noel, un calendari de gatets amb francès, llaminadures i una llibreta de París per poder escriure!

El 29 de desembre tornava cap a Moià amb la família del Ferran i també hi anava el gos!!!!!

Ens va agradar molt poder acompanyar a la Mònica, l’any vinent ens agradaria tornar a marxar perquè ens ho vam passar molt bé fent turisme per França! Bé, de turisme una miqueta. Gràcies Mònica!!!!!!!!