El cofundador de l'Arca Al-Safina,
Frans Van Der Lugt, un sacerdot jesuïta de 75 anys, va ser mort a trets a la
ciutat siriana d'Homs, el passat 7 d'Abril.
Psicòleg de formació, Van Der Lugt
vivia a Síria des del 1966.
En els anys 1980, va obrir a Al-Ard un
centre espiritual a les afores d'Homs, on nens i joves vivien i tenien la
possibilitat de treballar la terra.
Al 1995 va participar a la fundació de
l'Arca Al-Safina amb la senyora Rima Absi.
El passat mes de Febrer, el Pare
Frans, com es feia dir, va dir a l'APP que considerava Síria com el seu país i
s'havia negat a deixar la ciutat assetjada d'Homs mentre que 1400 residents
eren evacuats per l'ONU.
"El poble Sirià em va donar tant,
tanta gentilesa, tantes inspiracions, i tot el que posseeixo. Ara que pateix, haig que compartir la seva pena i les seves dificultats",
va dir.
En una gravació, ell declarà en àrab:
"Musulmans i cristians, nosaltres vivim un període difícil i dolorós, i
ens enfrontem a molts problemes. El problema més gran és la fam. Les persones
no tenen res per menjar. No hi ha res més difícil que veure a les mares als
carrers buscant menjar per als nens... No acceptarem que ens morim de gana. No
acceptaré que nedem dins un oceà de fam, no acceptaré que ens ofeguem en un mar
de fam, deixant que les onades de la mort ens apaguin. Nosaltres
estimem la vida, nosaltres volem viure. Nosaltres no ens volem ofegar en un mar
de dolor i de patiment.".
El 7 d'Abril, un home va entrar a casa
seva, el va fer sortir al carrer i el va abatre, comenta Jan Stuyt, secretari
de l'Ordre dels jesuïtes holandesos, qui confirma que el Pare Frans serà
enterrat a Síria "segons la seva última voluntat".
"Així doncs, ha
mort un home de pau que, amb una gran valentia, volia seguir fidel a la
situació molt arriscada i difícil que viu el poble sirià, a qui havia donat la
seva llarga vida i la seva assistència espiritual" va dir el portaveu del
Vaticà, Federico Lombardi. "En aquests moment de dolor, també volem
expressar el nostre orgull i gratitud per haver tingut un amic tant a prop dels
que més pateixen" va afegir.
"El Pare Frans va ser la
inspiració per la fundació de l'Arca a Damasc. Durant molt de temps va ser
sacerdot i company de la comunitat, ell celebrava l'eucaristia com una gran
festa... amb la fantasia i la felicitat comunicativa" va dir Patrick
Fontaine, Responsable Internacional de l'Arca.
"Extremament discret, en el seu
paper com a sacerdot, ell sabia el valor dels dons de les profecies de Ruba,
Gaby, Youssef... i de tots els assistents i membres del Consell d’Administració,
qui es reunien anualment per fer un recés al desert de Síria... Ell era un
mestre espiritual, un pare, un germà..."
El poble sirià pateix la major de les masacres mai vistes des de la segona guerra mundial, segons em van explicar la gent d'Acnur. Entremig de tant i tant de dolor sempre hi ha herois i màrtirs que deixen les seves vides per poder ajudar a paliar tanta misèria i fam i dolor.
ResponEliminaRealment un no sap què fer-hi des d'aquí per poder ajudar a què tot això no passi, però és que hi ha bellíssimes persones que, per ètica, renuncien fins i tot a les seves vides per tal d'estar acompanyant tot el gran dolor dels sirians. Una gran pèrdua, laa d'aquesta persona... però també milers i milers de pèrdues de persones que han mort i que han deixat als pocs familiars que queden en la pena infinita... Tot plegat em fa pensar molt i molt. Mentre nosaltres podem enviar diners, països perversos hi envien armes... i tot el món s'ho mira més o menys indiferent...
Són molts els màrtirs sirians, i m´hi imagino que tenim notícies del Pare Frans, però també que ens en falten milions de éssers anònims que també han estat abatuts per les armes i la fam...
Teresa Codina
El meu condol a la gran comunitat de l'Arca, per aquesta gran pèrdua!
ResponEliminaMoltes gracies Teresa per les tevés paraules! Una forta abraçada!
ResponElimina