COMIAT A LA ROSA PUGA

El dijous 16 de juliol del 2015, la Rosa Puga, educadora de la llar Els Avets va deixar aquesta vida després d'uns mesos de lluita contra la malaltia que se l'ha endut.

Avui, hem fet una celebració a la comunitat per seguir-la tenint als nostres cors i a la tarda, hem assistit a l'enterrament on hem llegit el següent text.

Rosa,

Has estat un regal per a la nostra Comunitat.

Vas començar a treballar amb nosaltres el 2006 i has estat educadora de les dues llars, L’Olivera i sobre tot de Els Avets.

El teu pas per casa nostra, que segueix sent casa teva, ha estat un reflex de com som. Els records que les persones acollides comenten de tu parlen de coses senzilles, quotidianes, de mil i un petit gest d’ingenuïtat, d’alegria i de bon humor.

Sempre reies i ens feies riure.

Et recordem com una bona cuinera, els espaguetis, les verdures, ...

Tenies vocació de tenir cura dels altres i ens obries casa teva, com ens obries el teu cor, sempre cuidant de tots amb un punt de d’entremaliada i d’inconformista.

Has estat en totes les celebracions, ens duies a ballar a l’esplai, erets una més en les festes de final de curs, de Nadal, quan ens disfressàvem, en els aniversaris o quan acomiadàvem algun voluntari, amb qui tant bones relacions has fet.

I tot i aquestes coses senzilles, no deixaves de tenir una mirada d’alçada i cap a nous horitzons. Vas participar en moltes activitats de l’Arca Internacional, tant com assistent com fent de traductora.

Fa uns mesos quan van venir la comunitat d’Egipte a El Rusc, vas anar-hi amb un grupet de Els Avets i en Karim. Allà vam poder parlar dels conflictes religiosos en un ambient, el de l’Arca, de llibertat ecumènica.

I la teva mirada també era profunda, plena i acollidora. Vas participar en la comissió d’espiritualitat i als vespres que et quedaves a la llar, cantàvem, llegíem textos al voltant d’una espelma i fèiem pregàries que ens feien sentir agermanats i en pau.

Però sobretot el que més ens queda de tu és la relació que establies amb les persones, una relació que produïa transformació en ambdues direccions i que ens queda com un signe de com erets.

A la Tere li agradava quedar-se fins tard amb tu, a xerrar i mirar la tele. Tant li agradava que et va fer un coixí ple de colors amb una enorme flor verda, el teu color preferit i que a tu et va encantar.

Rosa,

Ens has deixat un missatge d’alegria, de saber mirar la vida amb il·lusió i lluitant per fer-la millor dia a dia.

Rosa,

Et vam conèixer com una persona independent i valenta, i en la feblesa d’aquests  darrers dies ens has donat una lliçó de fortalesa de saber-se deixar ajudar, amb un somriure i una flor als llavis.

Gràcies Rosa.