COMIAT A LA ROSA PUGA
El dijous 16 de juliol del 2015, la Rosa Puga,
educadora de la llar Els Avets va deixar aquesta vida després d'uns
mesos de lluita contra la malaltia que se l'ha endut.
Avui,
hem fet una celebració a la comunitat per seguir-la tenint als nostres
cors i a la tarda, hem assistit a l'enterrament on hem llegit el següent
text.
Rosa,
Has estat un regal per a la nostra Comunitat.
Vas començar a treballar amb nosaltres el 2006 i has
estat educadora de les dues llars, L’Olivera i sobre tot de Els Avets.
El teu pas per casa nostra, que segueix sent casa teva,
ha estat un reflex de com som. Els records que les persones acollides comenten
de tu parlen de coses senzilles, quotidianes, de mil i un petit gest
d’ingenuïtat, d’alegria i de bon humor.
Sempre reies i ens feies riure.
Et recordem com una bona cuinera, els espaguetis, les
verdures, ...
Tenies vocació de tenir cura dels altres i ens obries
casa teva, com ens obries el teu cor, sempre cuidant de tots amb un punt de
d’entremaliada i d’inconformista.
Has estat en totes les celebracions, ens duies a ballar
a l’esplai, erets una més en les festes de final de curs, de Nadal, quan ens
disfressàvem, en els aniversaris o quan acomiadàvem algun voluntari, amb qui
tant bones relacions has fet.
I tot i aquestes coses senzilles, no deixaves de tenir
una mirada d’alçada i cap a nous horitzons. Vas participar en moltes activitats
de l’Arca Internacional, tant com assistent com fent de traductora.
Fa uns mesos quan van venir la comunitat d’Egipte a El
Rusc, vas anar-hi amb un grupet de Els Avets i en Karim. Allà vam poder parlar
dels conflictes religiosos en un ambient, el de l’Arca, de llibertat ecumènica.
I la teva mirada també era profunda, plena i
acollidora. Vas participar en la comissió d’espiritualitat i als vespres que et
quedaves a la llar, cantàvem, llegíem textos al voltant d’una espelma i fèiem
pregàries que ens feien sentir agermanats i en pau.
Però sobretot el que més ens queda de tu és la relació
que establies amb les persones, una relació que produïa transformació en
ambdues direccions i que ens queda com un signe de com erets.
A la Tere li agradava quedar-se fins tard amb tu, a
xerrar i mirar la tele. Tant li agradava que et va fer un coixí ple de colors
amb una enorme flor verda, el teu color preferit i que a tu et va encantar.
Rosa,
Ens has deixat un missatge d’alegria, de saber mirar la
vida amb il·lusió i lluitant per fer-la millor dia a dia.
Rosa,
Et vam conèixer com una persona independent i valenta,
i en la feblesa d’aquests darrers dies
ens has donat una lliçó de fortalesa de saber-se deixar ajudar, amb un somriure i una
flor als llavis.
Gràcies Rosa.
Aquesta setmana hem
tingut la visita de dues antigues voluntàries, la Blandine i la Fabiënne que
acompanyaven un grup de persones d’una entitat de França, de
Villefranche-sur-Saône, prop de Lió. Durant el cap de setmana van visitar les
llars i, amb uns quants de nosaltres, van anar a passejar per Vic. El dilluns
un grup els vam acompanyar a Barcelona, al Parc Güell, 
Em dic Maria Carreras i tinc 52 anys. Visc a Calders amb
la meva germana Concepció durant la setmana, i els caps de setmana, vaig a Hostalets
amb la meva altra germana, la Marina.
