dijous, 23 d’abril de 2015

ARREVEURE LOLA

Fa 22 anys que vares arribar a les nostres vides,  guanyant-te un tros dels nostres cors cada dia…
Ets especial, ets una persona que et fas estimar molt, dins de les teves limitacions, et fas entendre a la perfecció, humil, presumida, amb els teus collarets que formen part de tu…
No és un adéu, és un fins aviat, ja que ha arribat el dia en que has de marxar a un altre lloc on segur estaràs com aquí, molt ben cuidada i estimada per la gent que t’envoltarà....
No desapareixerem de la teva vida, ni tu de les nostres, ja que sempre et tindrem present en el nostre pensament. Han estat moltes coses viscudes, diferents amb cadascú de nosaltres, records que et fan dibuixar un somriure als llavis, que il·luminen la cara, moments de felicitat, ....


Nosaltres et seguirem cantant “amapola ♪”

Tot seguit us deixem amb un poema dedicat a la Lola


És curiós tot quan pensem
sens saber res de la Lola

Quins oceans deu-hi haver
dintre el seu món de persona?

Quines muntanyes, quin prat
Quins dilluns de lluna plena?

Sap tal vegada qui som
nosaltres en el seu món?

Pensarà de mi que essent poeta
potser estic girat i boig?

És per això que s’esvera,
o és per mor del fred que fot?

Milers i cents de preguntes,
de qüestions sense raó

Un univers fet d’enigmes
i de misteris al forn

Si pogués de nit voldria
fer un llarg passeig pel seu son

Així veuria els seus somnis
si en blanc i negre o en color

Sabria amb quins personatges
comparteix la percepció.
Què és el que més anhela
i perquè mai no parla amb els mots.

De tota cosa en la vida
que es pugui veure o no
si pogués visitaria
els recons on puguin jeure
les mil històries passades
dintre el cap de la més gran
i cridanera guapetona
habitant de l’Olivera.
                                                          Joan Adrover

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada